Here is the raw first section of text: lines 1-120, from the prologue up to Enimia’s childhood.
| GENERAL PROLOGUE (lines 1-20) | |
| Ad honor d’una gloriosa verge sancta, de Crist esposa, que fo Enimia nomnada, de Fransa, de rehal linhada, trais aquest romans de lati, per rima, si com es aysi, maïstre Bertrans de Masselha, ab gran trebalha et ab velha, car qui sap be e non l’essenha segon la ley de Dyeu non renha; per que trais maÿstre Bertrans de lati tot aquest romans. E no·us cuides qu’el ho fezes que lauzor de segle n’agues, ans ne fo pregatz caramen daus part lo prior e·l coven; mas majormen, si com say yeu, o fes ha la lauzor de Dieu e de midons sancta Enimia, de cui vos vuelh comtar sa via. |
|
| CONTEXTUAL PROLOGUE: A UNIVERSAL HISTORY (ll. 21-62) | |
| Apres cant Jhesu Crist fo natz, mes en cros e resuscitatz, e fo a la dextra del Payre montatz, si com ausem retrayre, lhi apostol cuminalmen aduziron a salvamen las terras e las regios per lurs sanctas predicazos; mas cant foro las encontradas vas Dieu totas per pauc tornadas, tot deriers lo regne de Fransa pres pels discipols baptizansa, car totz temps fo ferma et dura en aco que cre, per natura; |
|
| mas apres, cant ac pres baptisme, us reys governet lo regisme, que fo Clodoveus apelatz, onratz reis et apoderatz. Aquest fo filhs de Dagobert, si co·lh gesta ho dis apert. Sos avis ac nom Clodoveu, que totz primyers creset en Dieu que nulhs reis del regne de Fransa, e prumyers ac bona esperansa. Et en aysi com syeu payro foron vas Dyeu fizel e bo, aquest Clodoveus atrestal ac vas Dyeu bon cor e leal. Sa molhers fo, per l’encontrada, Astorga per nom apelada. |
|
| Aquist doy agron un filha que fo bela per miravilha, si que natura non poc far negun temps de beltat sa par; ans vos dic que per sa beltat tuch li ric home del regnat la venieu vezer totz jorns, et aquo era lors sonhorns; mas la tozeta no·y metia son pes, ni s’en orgolhosia, car en Dyeu avia son cor et en luy servir son demor. |
|
| ADDRESS TO THE READER (ll. 63-80) | |
| E si vos play, dir vo ay yeu de qual guiza servia ha Dieu la tozeta en sa enfansa, que era filha del rey de Fransa. |
|
| Sabetz per que dir vos o vuelh? Que ja non aiont tan d’orguelh rei, princep ni emperador, comte, marques ni varvassor, dompnas, reginas ni comtessas, emperaryzes ni duguessas que ja s’en layson, per rictatz, que aion ni per nobletatz, de servir al paure coytos per amor del Rey glorios, ans devon penre tuch essemps excemple e tener tostemps en aquesta sancta pieusela, de cui vos recomtam novela. |
|
| THE CHILDHOOD OF ENIMIA (ll. 81-120) | |
| Car ilh, si com dich vos ay yeu, era filha de Clodoveu, e pogra aver, si·s volgues, marit rey, comte o marques, car mot ric home la querieu per la beltat que en lyei vezieu; mas ilh de re menhs non trachava, e’n Dieu servir se delectava. |
|
| S’ilhs vis lo paure desayzat, de fam coytos et assedat, ilh l’abeurava e·l payscia tro que ben sadolat l’avia. |
|
| S’ilh vis lo mesquin nudamen, hilh li donava vestimen; mas totz sos majors gautz ades era lavar los caps e·ls pes dels paures de Crist nuech e dia, on plus meschinetz los vesia. Als malautse fasia lieths, et aquo era sos delieths. Lo clop, lo cec e lo lebros, de calque malautia fos, aquel banhava e colgava, e sos malavechs li curava, |
|
| car ilh avia en memoria un vers que recomta l’estoria, lo qual dis Dieus certanamen, qu’a luy fay hom propriamen aquo que hom fay al menor dels paures per la so’amor, e per aquesta escriptura avia els paures sa gran cura, si que la soa nobletat que avia daus lo regnat non presava re segon Crist on avia fach son conquist, ans istava molt humilmen, vestida de vil vestimen, car no·l venia ges per agrat que portes polpra ni sendat. |
|
Next:
- a first translation of episode 1 (bilingual: Old Occitan on the left, modern English version on the right)
- the next episode: adolescence, impending doom, and a miracle (lines 121-236)
- a first translation of that second episode
- and so on, in similar fashion
Romans de Sancta Enimia 